Blog de Letrascafeytabaco

Escribir

Escrito por Letrascafeytabaco 18-01-2018 en Escribir. Comentarios (0)

Escribir, es compilar instantes, dudas y sentimientos en grupos de palabras que de otra manera no tendrían significado alguno. 

Escribir

Escrito por Letrascafeytabaco 18-01-2018 en Escribir. Comentarios (0)

Escribir, es compilar instantes, dudas y sentimientos en grupos de palabras que de otra manera no tendrían significado alguno. 

El recorregut del dia

Escrito por Letrascafeytabaco 18-01-2018 en Poesía. Comentarios (0)

Avui vaig recórrer aquells llocs que van donar inici i vida a la nostra història, excepte que ho vaig fer sense tu ...

Primer he anat al port, em vaig asseure a veure el mar i vaig recordar el nostre primer dia de platja amb el sol calcinante, i la teva pell bruna, que guapa et veies nena ajaguda topless al costat meu.

Després vaig passar per aquell carrer en què buscàvem un bar per seguir la festa i ballar ...

Vaig seguir caminant i de sobte em vaig trobar a la banca on vam menjar empanades i cervesa en l'última nit es estiu.

I he de confessar que tot i que seguint en camí de catedral que portava al teu carrer no vaig tenir el valor de passar per la teva porta.

Així que em desviï i vaig acabar en aquesta petita plaça, 

davant de santa maria del pi,

I vaig recordar aquell dia que per entre les meves ulleres vermelles corrien les primeres llàgrimes per tu, 

quan et vaig veure passar mà a mà amb la d'ell. 

 i avui també he volgut imaginar-te caminant amb les mans a les butxaques de la jaqueta d'hivern i em pregunto ¿ quantes vegades la teva t'hauràs sentit com jo em sento avui? Quantes vegades hauràs caminat amb llàgrimes als ulls i ho hauràs estranyat com et estrany jo a tu? Perdona amor meu per no haver sabut estar amb tu, per no saber com curar el teu cor que com el meu avui exhibeix a plena llum els pedaços del passat.

Tota la resta dansa com les ombres al sol de l'hivern.

M'arriba l'olor del cafè del Dulcinea, miro les llums de Nadal que encara pengen en Petritxol aquelles de les que et vaig enviar una foto els últims dies de tardor, sento la mirada profunda de la monja que fuma en el retrat de la yellow galery.

Després els quadres del lloc on em vas dir que li vas comprar a ell, el regal per quan complís 50.

Em dividit entre prendre El carreró que porta a la teva biblioteca preferida, però gir a l'aizquuerda, penja un cartell al Palau de moja en el qual es llegeix, tavull recordant-me que aniríem a veure nevar.

I finalment m'he allunyat del teu barri, m'he escapolit entre la gent de la rambla, em pesa tot i avui no puc mirar-los als ulls, finalment escolto la remor del joc dels nens del raval i miro aquell bar on li vas dir a Lluís que em volies, i la central on vas demanar el meu llibre secret.

Al fons s'aprecia el meu balcó, i penso un cop més que vull tenir flors, a veure si em creixen tan xules com la de la veïna entrometida , i m'encantaria que fossin roses blanques com plantita però no ho sé ... I així  meu amor obro la porta de casa.